Lucho Roa i Vicent Camps
SOLEDADES.- ESTELLÉS PER A TOTS ELS DIES
Primera Soledad, és un poemari especial
escrit per Vicent Andrés Estellés l’any 1956,
després de la mort de la seua filla de tres
mesos, Isabel. El manuscrit estigué perdut
en sa casa més de 30 anys, sense publicar
principalment per no avivar la ferida en la família, tot i que el dramatisme del seu contingut és important. Finalment, va eixir publicat l’any 1988. Diu Estellés al principi del llibre: “Prácticamente iba por los folios finales, cuando me ocurrió algo de muy difícil explicación: caí en la cuenta de que lo había redactado en castellano y no en mi lengua…”
Lucho Roa i Vicent Camps han encaixat una part dels poemaris d’aquesta elegia a la seua filla en un programa panoràmic que utilitza la prosa estellesiana dels llibres: La parra boja i El tractat de les maduixes, axí com paraules del mateix Estellés arreplegades d’entrevistes, per a construir les introduccions a poemes que dramatitza el recitador de Xirivella, com ara: La cançó de l’home parat, Epistolari 1945, La rosa de paper, Els amants, etc; tot això, sobre una banda sonora que naix de la guitarra de Lucho Roa, el qual al llarg del recital posa veu a les cançons de bressol que el mateix Estellés va deixar escrites en Primera Soledad.
PROGRAMA
Ordre dels poemas recitats i cantats:
De pares pobres, Parat en aquell cantó, Et veig mare, Res no m’agrada tant, Era per maig, Leo tus versos, Ara que és ben de nit, Filla meua, El tren, el primer tren, Aquella madrugada, A la nana de nada, Sí, cuando yo puse la llave, A la nana nanita, Així com aquell pare que té un fill, La mort va i ve, Todos me habían dicho que los niños dan guerra, Al alba, al alba, Insisto en que no sé cómo explicar la cosa, Al alba la encontramos muerta en la cama, Hi ha un àngel entre els àngels, Toc toc. Qui és?, Acabo de llegar de la calle, hija mía, Al alba, Como un ajito serías acostada, Me he sentado a escribirte, Jo tinc una mort petita, Els amants, Ella tenia una rosa, He aixecat, mentre escrivia, el cap, Em posareu, entre les mans la creu